Catalunya a Maimés

L’idea es abordar algunes limitacions del catalanisme (polític) en relació al procés d’independència. No faig més que repetir algunes obvietats que ja s’han dit moltes vegades. Ho he escrit molt ràpid.

Més que la independència de Catalunya respecte Espanya, el que és interesant de discutir es quina és la dependència que es vol entre diferents territoris (que poden tenir homogeneïtats culturals, però jo no veig la necessitat d’afegir la paraula “nació” per enlloc, sigui quina sigui, em sembla pura metafísica).

En aquest sentit em sembla que la pròpia dicotomia Catalunya-Espanya està mal plantejada. És més, em sembla que en bona mesura és el resultat del nacionalisme espanyol. Catalunya no es un territori independent dels seus veïns, siguin d’un estat o d’un altre. “Seguir dintre la Unió Europea” és una formula general per no dir res. Si es vol plantejar una “independència” es necessari donar-li un context molt més sòlid. En cas contrari sembla que s’estigui parlant de Catalunya en el buit, com si fos el país de Maimés.

En primer lloc, jo no se fins quin punt la gent té ganes de continuar dintre la UE, almenys en els termes actuals. La discussió respecte la UE està oberta.

En segon, hi ha molts nivells diferents a tenir en compte. Espanya és molt més que el “centralisme de Madrid”. La història de Catalunya va lligada a la història de la Corona d’Aragó. Si Catalunya vol una altra dependència amb el món, en primer lloc fa falta que es plantegi seriosament quina es la relació que vol proposar a l’Aragó, a Balears i a València.

Abans de fer una bona proposta, crec que s’hauria de fer d’autocrítica des de Catalunya. Sempre m’ha semblat que a Catalunya hi ha persones, els “petits catalans”, que tenen una actitud prepotent respecte el que en el seu imaginari serien els “altres catalans” (mallorquins, valencians i aragonesos). Prou de romanços: si es volen mantenir nexes comuns (una mateixa llengua, per exemple), s’ha de ser capaç de fer propostes integradores que no s’assemblin gens a una idea de la “Gran Catalunya”, com passa sovint. També s’ha de ser capaç d’acceptar les propostes dels altres territoris (*).

En tercer lloc, hi ha la relació amb els altres territoris d’Espanya. Els nexes econòmics, socials o culturals també son molt forts, només fa falta sortir de l’Estat per donar-se compte. Si es vol parlar “d’independència”, s’ha d’explicar molt bé quina es la relació que es vol mantenir, no limitar a plantejar la independència com el “gran alliberament respecte Espanya”. Molt bé, com es fa? i després què? Els gallecs que viuen a Catalunya tindrien passaport català? I els marroquins? Per dir alguna cosa molt bàsica.

Fent una mica de conya també ens podríem plantejar: “per què Catalunya s’ha d’independitzar d’Espanya, per què no fotem fora Madrid? Això serà com un donnut i no passa res”.

Finalment, hi ha la relació amb territoris que es situen en altres estats (o amb els propis estats). En aquest sentit es evident també que s’hauria de donar més importància a la regió del Mediterrani. Ja sigui països que en l’actualitat fan part de la UE o països del nord d’Àfrica.

En conclusió, el debat sobre la independència de Catalunya em sembla un debat molt passional, però estèril que ens traurà un temps preciós, llevat que es lligui al debat de com aconseguir canvis significatius en l’organització política (més enllà de voler reproduir un nou estat-nació amb les formes de democràcia representativa habituals). Potser ens podríem plantejar d’anar abandonant la idea dels estats-nació i desenvolupar millor les institucions locals/regionals [y les xarxes relacionals entre elles].

En cas contrari jo el que em demano és: independència de qui i de què? Quina pèrdua de temps. Quina presa de pèl dels partits polítics.

(*) Una possibilitat addicional seria enviar una carta a una tal senyora Le Pen per reclamar-li els territoris de la Catalunya Nord, sota amenaça de fer-la passar per la pedra (com li va passar a Anglaterra a aquell personatge històric que la senyora en qüestió utilitza com un ninot). No sé si el seu estat de salut li permetrà llegir-la.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s