25 novembre elections a Catalunya (1). El contexte polític : de 2003 à 2010

El pròxim 25 de novembre son les eleccions a Catalunya, un esdeveniment que ha rebut una mica d’atenció en els mitjans de comunicació francesos [1, 2, 3]. En la premsa convencional el tema principal d’aquestes eleccions es “l’autodeterminació” o “la independència”. Tanmateix, aquesta no es més que una visió molt reduïda del context polític actual de Catalunya i d’Espanya, com es mostrarà en aquesta curta sèrie d’articles.

Les eleccions del 25N son eleccions anticipades, les últimes van ser el 28 de novembre de 2010. Aquell any, Convergència i Unió (CiU) va ser el partit més votat, obtenint 62 diputats, però sense aconseguir la majoria absoluta (el Parlament té 135 diputats). En nombre de vots, CiU assolia 1.202.830 vots, el 38% de les 3.135.764 persones que van votar [4].

Un fet que passa sovint desapercebut est que aquestes eleccions van estar marcades per una forta abstenció. Amb un 43,41% del cens de vot, l’abstenció a fet un rècord històric, seguint un procés de creixement que va començar a principis dels anys 2000 [5]. El cens electoral era de 5.230.886, el percentatge de vots cap a CiU va ser del 23% [6].

El nombre de vots en blanc va ser de 92.331 (el 3% !) i el de vots nuls 21.792, també dos records històrics absoluts. Entre les eleccions de 2003 i les de 2010 el nombre de vots en blanc s’ha multiplicat per 3: de 30.000 (2003), a 60.000 (2006) i en fi 90.000 (2010). Els vots nuls han seguit una evolució similar [6]. Sembla doncs que el vot en blanc és el “partit polític” amb més projecció a Catalunya.

Amb les eleccions de 2010, CiU va tornar al govern, ja que no hi participava des de l’any 2003. Les últimes eleccions de Jordi Pujol, president entre 1980 i 2003 va guanyar van ser les de 1999, en nombre de diputats, però no de vots [7, 8]. Jordi Pujol ha rebut molts qualificatius, no sempre positius i alguns molt negatius, però d’una manera o una altre es un personatge que ha influenciat l’història recent de Catalunya [9]. Jo l’anomeno el gran patriarca o “el padrí”.

Entre 2003 i 2010 la Generalitat de Catalunya va estar governada pel “Tripartit”: una coalició entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA). Aquesta coalició va permetre de formar govern, ja que en nombre de vots i de diputats, CiU tenia la majoria [6, 10].

Els dos Tripartits van ser dirigits per Pascual Maragall (2003-2006) [11] i per José Montilla (2006-2010) [12]. El seu balanç va ser molt pobre. D’una banda, les promeses de polítiques socials i econòmiques no van ser respectades o van tenir uns resultats molt pobres. Aquest es el cas en els àmbits d’educació, habitatge, ocupació, industria o de transparència, entre d’altres [13, 14, 15, 16] (transpa-què?).

De l’altre, el Tripartit, en aquest cas amb CiU, es va dedicar a la reforma del estatut d’autonomia de Catalunya: un procés que va estar ple de símbols, però pràcticament buit de contingut polític [17]. El Estatut va cansar una població que esperava polítiques socials i econòmiques amb resultats concrets.

L’Estatut va se aprovat per Referèndum el 18 de juny de 2006. La taxa d’abstenció va ser del 51,15%, el “sí” va obtenir el 73,90% dels vots. Després, l’Estatut va rebre dos recursos d’inconstitucionalitat, notablement els provinents del Partit Popular (PP) i dels Partido Socialista Español (PSE o PSOE), com veurem en el pròxim capítol.

Després de totes les negociacions (a Catalunya i amb el govern d’Espanya), ERC va demanar de votar “no” a l’Estatut. Aquest fet va dinamitar l’executiu, va forçar l’expulsió dels membres d’ERC del govern i va portar cap a la convocació de noves eleccions [18, 19, 20].

En novembre 2006 va haver-hi les noves eleccions que van servir per reeditar el Tripartit, encara que els seus integrants van perdre el 20% dels vots de 2003: el PSC va perdre al voltant de 200.000 vots i ERC prop de 130.000. No obstant, aquests resultats no van provocar una reflexió crítica ni als protagonistes ni a l’oposició (CiU va perdre prop de 100.000 vots).

Probablement, el punt culminant de desafecció va arribar amb les eleccions municipals de Barcelona el 27 de maig de 2007. En aquest cas, les abstencions i els vots en blanc van guanyar: 622.370 abstencions (50,42%) i 24.754 vots en blanc (4,05%). Heren també dos rècords històrics [21, 22, 23].

“Gràcies” al resultat d’aquestes eleccions, el PSC va governar la ciutat de Barcelona entre 2007 i 2011, any que finalment va perdre l’ajuntament, després de 31 anys al poder. Aquests 31 anys mereixen un capítol apart (en tot cas, per tenir una percepció dels “pactes informals” PSC-CiU pel repartiments de poders a Barcelona-Catalunya veure [24]).

S’ha de recordar la magnífica interpretació de l’abstenció que en va fer José Montilla quan encara era president de la Generalitat. Segons ell, l’abstenció mostrava: “certa acceptació passiva de l’èxit col·lectiu de la democràcia i del nivell de benestar que tenim”. Jo me la vaig apuntar, doncs cal retenir una afirmació que pot ser considerada com tot un monument històric a la imbecil·litat.

No, l’abstenció no responia pas a un èxit col·lectiu i al nivell de benestar. L’abstenció responia al desencís i a la desconfiança de la població respecte els partits polítics i el sistema democràtic representatiu de Catalunya.

En fi, l’any 2010 el Tripartit es va desintegrar, el Tribunal Constitucional es va pronunciar contra l’Estatut i CiU va guanyar les eleccions. Però de tot això ja en parlaré en el pròxim capítol.

Per concloure, s’ha de saber que bona part de la tradició i l’acció política a Catalunya no passa pel parlament i els partits polítics, sinó per l’acció directa.

[1] http://www.lemonde.fr/europe/article/2012/09/26/catalogne-des-elections-anticipees-aux-allures-de-defi_1765831_3214.html

[2] http://www.latribune.fr/actualites/economie/union-europeenne/20120925trib000721296/elections-en-catalogne-un-defi-pour-rajoy.html

[3] http://www.lefigaro.fr/international/2012/10/15/01003-20121015ARTFIG00624-la-catalogne-joue-avec-l-independance.php

[4] http://ca.wikipedia.org/wiki/Eleccions_al_Parlament_de_Catalunya_de_2010

[5] http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=823&V4=824&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B

[6] http://elecciones-catalanas.lavanguardia.es/interactivo

[7] http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Pujol – Il a reçu aussi la Légion d’Honneur de la République Française – chose qui fait penser qu’il n’y a pas d’honneur dans ce décoration, plutôt le contraire.

[8] La loi électorale à Catalogne ne suive pas la proportionnalité.

[9]  https://jordipujolxlopadri.wordpress.com/

[10] http://ca.wikipedia.org/wiki/Tripartit

[11] http://es.wikipedia.org/wiki/Pasqual_Maragall

[12] http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Montilla

[13] Début : http://elpais.com/diario/2004/04/26/catalunya/1082941638_850215.html

[14] 100 jours : http://elpais.com/diario/2004/12/19/domingo/1103431292_850215.html

[15] 1000 jours : http://elpais.com/diario/2006/09/02/espana/1157148010_850215.html

[16] http://www.elmilitante.net/index.php?option=com_content&view=article&id=6640:balance-de-la-politica-social-del-tripartit-&catid=1061&Itemid=100005

[17] http://ca.wikipedia.org/wiki/Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya_de_2006 ]

[18] http://www.publico.es/espana/324403/asi-se-gesto-el-estatut

[19] http://www.vilaweb.cat/noticia/1864440/20060429/noticia.html

[20] http://es.wikipedia.org/wiki/Refer%C3%A9ndum_estatutario_en_Catalu%C3%B1a_de_2006

[21] http://www.moncadista.org/2007/05/29/los-anarquistas-ganan-las-elecciones-en-barcelona/

[22] http://www.elpais.com/especial/elecciones/municipales/Barcelona/08/019/

[23] http://blogbrosa.blogspot.fr/2007/05/aceptacin-pasiva-del-xito.html

[24] https://jordipujolxlopadri.wordpress.com/2012/11/20/els-acords-del-palau-1960/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s