25 Novembre eleccions a Catalunya (3). 2011: més crisi i 15M; Convergència i Unió aconsegueix l’Ajuntament de Barcelona

Camí de l’any 2011 es començava a sentir un runrun de fons bastant intens, però els polítics i els mitjans de comunicació seguien fent com si res, explicant els mateixos contes de sempre. La gent es preparava. La informació circulava cada cop més al marge dels circuits tradicionals. Els diferents col·lectius i moviments socials es coordinaven per preparar una acció conjunta a tota Espanya: quan arribi el moment tots haurem de sortir tots al carrer.

Cada cop es posava més en evidència que els grans partits polítics de Catalunya i d’Espanya s’havien dedicat a fer molt soroll al voltant de l’Estatut d’autonomia al mateix temps que feien els ulls grossos a una bola descomunal d’endeutament, de pobresa i de corrupció que s’estava formant.

Tot hi tenir interpretacions i tendències politiques molt diferents, per la població era obvi que el sistema econòmic i polític enriquia als dirigents d’un conjunt d’empreses, entitats finançares i partits polítics mentre que perjudicava a la majoria de persones i impedia qualsevol tipus de progrés social. De govern del poble per el poble no en hi havia gens ni mica.

El 15 de maig de 2011 el rebuig social va tenir la seva expressió màxima amb manifestacions massives a tota Espanya.  La gent va deixar a casa les banderoles partisanes i dels sindicats majoritaris i es va unir en un mateix propòsit : “No som mercaderies en mans de polítics i banquers”.

Aquestes manifestacions i les acampades que en van resultar eren el reflex de un procés d’evolució dels moviments socials i de les formes d’implicació política de la població des de mitjans dels anys 90 i que recollia molt dels moviments estudiantils, contra la guerra d’Irak i dels moviments alter-mondialistes de principis dels 2000.

Una de les característiques d’aquestes formes de fer política es la d’utilitzar els instruments del poder contra el poder. Això es realitza en gran mesura respecte la comunicació escrita i audio-visual. Es reconstrueix el discurs dominant mostrant les contradiccions i seves mentides. El 15M va ser també un producte de màrketing que utilitzava mètodes publicitaris contra el poder, utilitzava canals de comunicació alternatius i boicotejava les canals tradicionals. Es una cosa que algú ha anomenat la “guerra de les imatges”.

D’una manera complementaria, les acampades van suposar al mateix temps per moltes tradicions polítiques diferents una recuperació de la política de base. En part per aquesta raó tanta gent de tendències diferents es va implicar i el 15M va tenir tant recolzament social.

Una setmana després, el 22 de maig, va haver-hi les eleccions municipals. Tot i la fractura aparent entre la població i els partits politics, la participació va pujar en el total d’Espanya. Els partits més a la dreta, el PP, CiU o el PNV, milloraven els seus resultats, el PS (i el PSC) va perdre un gran nombre de vots i d’ajuntaments. IU també va augmentar. A Catalunya, tant Iniciativa com ERC van empitjorar els seus resultats. En general, els votants d’esquerres van abandonar el Partit Socialista i el plànol dels ajuntaments es pintava de blau. A Catalunya apareixia un molt preocupant punt negre [1, 2].

El resultat de les eleccions del 22 de maig s’han d’interpretar amb precaució. Es interessant observar un decalatge significatiu entre els dos fenòmens: les eleccions i les acampades. D’una banda, mentre els votants del PS i del Tripartit es retiraven, els votants del PP i de CiU mantenien el seu vot (i inclús van augmentar).

D’altra banda i encara que s’han de prendre amb moltes precaucions, les estadístiques mostraven una nivell acceptació bastant elevat de les mobilitzacions socials entre els votants i simpatitzants de tots els partits politics [3, 4, 5]. En conseqüència, els votants de CiU i el PP encara mostraven una confiança en els partits, però al mateix temps una bona part d’entre ells  recolzaven les protestes ciutadanes.

En general, jo no crec que sigui possible deduir un gran suport social cap a CiU i el PP, més bé el desig d’apartar el PS i el Tripartit del poder i l’esperança de que els nous electes ho ferien millor. Avui en dia em sembla que aquestes esperances s’han esvaït.

En fi, Convergència i Unió era el partit més votat a Catalunya i aconseguia la majoria a l’Ajuntament de Barcelona. Per primera vegada ostentava els dos centres polítics més significatius. El que probablement no s’imaginaven eren les enormes mobilitzacions socials que es preparaven. Semblava que CiU mai no havia tingut tant poder i tanta acceptació, però el mandant s’inaugurava amb acampades a les places de bona part dels municipis. Quedava per veure quina es la resposta podien donar tant a la crisi econòmica com a les protestes socials.

Encara que la plaça del Sol a Madrid es va convertir en la vedette de les mobilitzacions a España (i ja va estar bé, millor que els Jocs Olímpics), a Catalunya les mobilitzacions també van ser molt fortes i com a cada zona van tenir les seves particularitats. Encara ho son.

El 15M també va propiciar el ressorgiment en certa mesura d’una tradició Catalana i Espanyola que podem trobar al llarg de la història de desenvolupar formes d’autoorganització des de el nivell local. Ja en el segle XX aquesta cultura es va impregnar del pensament liberal radical i anarquista, però també del socialista i comunista. D’alguna manera el 15M recull d’aquestes tradicions al organitzar socialment la producció dels mitjans de producció a través de la participació política i econòmica directa, però les reinventa en un context històric diferent.

[1] http://resultados.elpais.com/elecciones/2011/municipales/09/08.html

[2] http://resultados.elpais.com/elecciones/2007/municipales/09/08.html

[3] http://politica.elpais.com/politica/2011/06/05/actualidad/1307231940_787459.html

[4] http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20110618/54173451006/despues-de-la-acampada.html

[5] http://www.lavanguardia.com/participacion/encuestas/20110518/54156517506/compartes-las-reivindicaciones-de-las-asambleas-de-indignados.html

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s