25 Novembre eleccions a Catalunya (2). 2010: crisi, Estatut i eleccions: Convergència i Unió aconsegueix la Generalitat de Catalunya

Com bona part de la resta del món l’any 2009 l’economia de Catalunya va entrar en recessió. Es posaven de manifest els límits d’un model de creixement centrat en la construcció i en serveis intensius de mà d’obra.

L’atur va augmentar de manera espectacular, entre l’any 2007 i l’any 2009 el nombre d’aturats es va doblar, i la taxa d’atur va passar del 6,6% al 16,3% [1, 2]. Fins aleshores, la creació de llocs de treball aprofitava d’un mercat de treball precari, baixos salaris i de l’entrada de força de treball per d’immigració.

El creixement de la demanda es sustentava en bona part al crèdit bancari i el finançament extern de l’economia. Catalunya creixia més que Europa, però a base del finançament provinent en bona part de la UE. Els dèficits comercials s’acumulaven. Els preus augmentaven, però la rendibilitat també permetent augments de salari nominals.

L’augment de l’ocupació sustentava l’augment de la demanda interna i de la recaptació impositiva. La despesa pública seguia al ritme de la recaptació sense generar dèficit. En exemple significatiu de la situació pot ser la de un immigrant que arribava per treballar a la construcció i al mateix temps es comprava una vivenda endeutant-se per molts anys gràcies al crèdit bancari (o de les caixes d’estalvi).

L’any 2009 el miratge es va acabar i els problemes estructurals van ressorgir amb tota la seva cruesa. Quan es participa a un mercat comú com el de la UE, dos països amb unes taxes de creixement de la demanda interna molt diferents acumularan fàcilment desequilibris financers i comercials.

Des del punt de vista de Catalunya, s’ha de tenir en compte que les cases i els immobles no són fàcils d’exportar. Potser la idea era vendre a compradors alemanys tots aquets xalets i apartaments de merda que hi ha a cinquantena línea de mar a la costa. Potser la idea en Alemanya era que a Catalunya s’endeutessin deu anys al 2% i després paguessin durant vint o trenta anys al 7% (quin estafota!).

Camí de l’any 2010, l’atur es va disparar i la demanda es va ensorrar. Fins a març de 2010 els governs d’Espanya i de Catalunya van prendre mesures de sosteniment de la demanda interna, però a partir d’aleshores la política d’austeritat dictada pels mercats i la Troika es va convertir en l’ordre del dia. No es podia seguir amagant que els “partits socialistes” no tenien res més que neoliberalisme per oferir. Era el principi del fi del govern de Zapatero, encara que el PS es va aferrar al poder fins novembre del 2011, moment en el que el Partit Popular (PP) va obtenir la majoria absoluta y va formar un nou govern d’Espanya.

L’any 2010 va començar a Catalunya amb l’escissió de fet del Tripartit, fet que va quedar patent amb les declaracions d’Ernest Maragall [3]. Em sembla que la població tampoc en tenia moltes ganes de seguir amb aquesta història. El govern va exhaurir el mandat i les noves eleccions van ser convocades.

En juny de 2010 el Tribunal Constitucional (TC) es va pronunciar sobre els recursos d’inconstitucionalitat presentats pel PP (*). Encara que la majoria del Estatut quedava intacte, les modificacions i interpretacions que el TC obligava van ser considerades com una “retallada” molt significativa al Estatut [4, 5, 6, 7, 8, 9].

En general, del que més es va parlar va ser la invalidesa jurídica a la “nació” de Catalunya, el TC resolent que: “La Constitución no conoce otra que la nación española”. A més d’aquesta declaració més simbòlica que res, el TC invalidava alguns continguts importants com:

  • la obligatorietat de conèixer la llengua catalana,
  • la preferència per la utilització del Català en les administracions,
  • l’article 111 que tenia l’objectiu de “protegir” les competències de la Generalitat compartides amb l’estat,
  • el control exclusiu pel Síndic de Greuges de l’activitat de la Generalitat,
  • la possibilitat de legislar i regular alguns impostos propis
  • l’article 206.3 referent a l’anivellació i solidaritat fiscal entre Comunitats Autònomes – “un esforç fiscal també similar”.
  • aquell referit a l’administració de justícia i del poder judicial autònom de Catalunya, com la creació del Consell de Justícia de Catalunya (CJC).
  • Els articles 120 i 126 referits a les competències compartides sobre la regulació de les caixes i d’altres entitats financeres (això si que s’hauria de mirar en detall!)

En definitiva, si tota la política al voltant de l’Estatut ja havia fet molta pena durant la seva elaboració i aprovació, la resolució del TC acabà per convertir-la en un despropòsit total.

Encara que els partits polítics del parlament, amb l’excepció del PP i de Ciutadans, van fer una gran manifestació de protesta, amb els “presidents de Catalunya” al inici de la marxa, totes les discussions respecte l’Estatut començaven a semblar una farsa preparada pels polítics. Si el pacte entre Mas i Zapatero pel finançament de Catalunya en l’Estatut ja va ser una jugada molt baixa, lo del PSE y el PP amb el TC (i la seva renovació) va ser el colofó.

Mentre els partits polítics es dedicaven a discutir sobre el significat profund del terme “Nació” i a barallar-se per algunes competències, tots estaven tenint una actuació nefasta i tant Catalunya com Espanya s’estaven enfonsant en la misèria. De cara a les eleccions al parlament de Catalunya, el legat polític del Tripartit i del PSC quedava virtualment en res i CiU (i en Mas) va aprofitar la ocasió: no va ser pels seus propis mèrits que va guanyar el parlament sense despentinar-se.

Els resultats de les eleccions de 2010 van penalitzar molt als membres del govern. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) es va enfonsar amb el pitjor resultat de la seva història. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) perdia tot el terreny que havia guanyat des de 1999. Aquell any CiU va recuperar uns quants dels vots perduts aconseguint arribar a aquell milió de persones qui li dona tanta estabilitat electoral [veure article precedent].

Després de set anys a l’oposició, CiU tornava a formar govern i Artur Mas aconseguia la tant desitjada presidència de la Generalitat. En un gest d’aquesta humilitat que el caracteritza, Mas declarava la constitució de “govern dels millors”; una afirmació que reprodueix ben bé la visió de la societat que CiU promou: la permanència d’una elit selecta que dirigeix el país (i que de tant i tant repetir lo “catalana” s’apropa perillosament a la xenofòbia).

Com explicava en l’article precedent, el resultats d’aquestes eleccions no s’ha d’interpretar com un suport social majoritari cap a CiU, sinó com el desencís de la població respecte els partits polítics i la democràcia representativa de Catalunya, de Espanya i d la UE [10].

[1] http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=5711&dt=200900&x=3&y=12

[2] http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=8204&dt=200700&x=3&y=13

[3] http://www.lavanguardia.com/politica/noticias/20100210/53888204024/ernest-maragall-ve-a-catalunya-fatigada-del-tripartit-y-cree-que-no-sumara-en-las-proximas-eleccione.html

(*) Evidentment, els governs d’Aragó, d’Illes Balears i de Valencia van recórrer les disposicions relatives a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, cosa que em sembla molt bé i molt coherent amb la història dels Països Catalans.

[4] http://es.wikipedia.org/wiki/Estatuto_de_autonom%C3%ADa_de_Catalu%C3%B1a_de_2006#Resoluci.C3.B3n_del_Tribunal_Constitucional_sobre_el_recurso_de_inconstitucionalidad_del_Partido_Popular

[5] http://elpais.com/elpais/2010/06/28/actualidad/1277713023_850215.html

[6] http://elpais.com/elpais/2010/07/09/actualidad/1278663425_850215.html

[7] http://www.lavanguardia.com/politica/20100628/53954106148/el-tc-rebaja-las-aspiraciones-de-catalunya-en-lengua-justicia-y-tributos-catalanes.html

[8] http://www.lavanguardia.com/politica/20100628/53954687453/el-tc-avala-la-mayor-parte-del-estatut-pero-recorta-14-articulos.html

[9] http://www.elmundo.es/elmundo/2010/06/28/barcelona/1277745460.html

[10] https://jordipujolxlopadri.wordpress.com/2012/11/21/25-novembre-elections-a-catalogne-1-le-contexte-politique-de-2003-a-2010/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s