Presentació del Blog

L’objectiu d’aquest blog es recopilar i presentar elements per respondre a preguntes com: qui és Jordi Pujol? Què és CIU? Què és la política catalana? Com s’ha produït aquesta crisi? Algú n’està treien profit? Podem demanar responsabilitats polítiques? i penals?

Durant els últims 40 anys Jordi Pujol ha estat presentat com l’heroi catalanista de la segona meitat de la dictadura franquista i el guia de Catalunya des de la transició. L’exemple de polític honrat i cúmul de totes les virtuts morals catòliques del “bon pare de família”. Tal  amalgama s’ha fet passar com un model del prohom català, de la mà de l’empresari triomfant.

La hegemonia d’aquesta faula ha estat possible, d’una banda, gràcies a un compacte entramat d’interessos articulat mitjançant Convergència i Unió (CIU), un gran nombre d’empreses cobrint bona part del teixit productiu i el control del mitjans de comunicació.

De l’altre, per la conveniència  dels altres principals partits polítics i dels seus grups afins. Durant tot aquest anys el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ha fet el joc a CIU mitjançant un pacte tàcit pel repartiment de poders. Les classes dirigents de Catalunya mengen totes a la mateixa taula. Tots reben diners de La Caixa (i no només de La Caixa).

Al Partit Popular (PP) també li aprofita, ja que sempre pot aconseguir vots gràcies a la manipulació dels sentiments nacionalistes més irracionals. Per uns i pels altres la “nació” es una entitat de caràcter metafísic, com “deu”, per la que arribarien a justificar la mort. La mort dels pobres, és clar.

Jordi Pujol no és més que un altre actor a tenir en compte, la història no s’explica per grans personalitats. El que és interessant es observar com les persones s’organitzen en xarxes relacionals de diferents categories: la família (nuclear o extensa), l’empresa, la societat anònima, els partits polítics o d’altres institucions.

Jordi Pujol es el símbol d’un entramat, però no l’únic, de xarxes relacionals que preses en el seu conjunt son molt rellevants per entendre tant la història de Catalunya com la situació present. A través de les seves connexions amb la banca, la política, les empreses i els mitjans de comunicació, Jordi Pujol, pare de 7 fills, representa el gran patriarca, “lo padrí”.

Hi ha elements per sospitar que el Jordi Pujol no es aquest home honorable que ens han volgut vendre i que pel contrari forma part d’una xarxa que s’assembla molt a una organització criminal, entre d’altres per:

* El gran nombre de casos de corrupció que afecten a CIU. En general, el panorama polític i empresarial català (i español) està ple de casos de corrupció.

* La opacitat en el finançament dels partits polítics (CIU i els altres)

* Les vinculacions amb les entitats financeres, i les seves responsabilitats conjuntes en la gestació i la gestió de la crisi econòmica.

* La utilització de la crisi per portar a terme polítiques econòmiques i socials que són criminals i suïcides, l’objectiu de les quals no és més que enfonsar a la població per usurpar -li els seus drets civils, socials i econòmics.

* El control i la censura del principals mitjans de comunicació, la generació de desinformació i la seva utilització per “educar” (manipular) a la població. El control del sistema educatiu i la seva perversió gràcies a les escoles concertades.

* La utilització de la repressió policial i judicial per fer callar els opositors; que ja s’ha convertit en el plat de cada dia.

* La sospita profunda que la història de Catalunya ha estat “revisada” per adaptar-la al pensament del poder, al seu pensament.

Tots aquest problemes no son monopoli de CIU, el PP i el PSC/PSOE son els grans altres implicats. Aquests es tindran en compte de manera indirecta.

Els problemes de la crisi no venen de 2007 amb les hipoteques “subprime” americanes. Catalunya, Espanya i Europa van gestar la seva pròpia crisi econòmica i financera, que va més enllà de les hipoteques, malauradament. És un procés que va començar com a mínim des dels anys 2000-2001 amb la crisis (bombolla empreses puntcom, Argentina) i des de l’entrada en circulació del euro.

Les institucions polítiques i empresarials eren conscients que el procés d’endeutament i d’empobriment acabaria desembocant en una crisi. Així, a Catalunya, mentre representaven el circ catalanista/espanyolista del nou Estatut d’autonomia, feien ulls grossos als problemes econòmics. Imagino que és perquè s’estaven omplint les butxaques.

Tots han participat i algun dia això quedarà provat. Jo estic tinc la certesa que ho sabien. Estan tots implicats: des del Banc Central Europeu (amb Trichet al cap), els Ministres d’economia, les entitats financers, el Banc d’Espanya i evidentment a Catalunya també, el Tripartit i CIU.

Algunes persones haurien de sortir alguns informes que deuen estar amagats al fons d’algun calaix. Ja en va sortir un del Banc d’Espanya; en deu haver-hi més.

Nota: aquest blog no te ninguna adscripció respecte el nacionalisme o la independentista. Independència, si o no: les dos poden estar bé. Lo important es el projecte. D’una manera o d’una altre s’ha de pensar tant la política interna (des del nivell local) com l’externa, ja sigui Europa, Espanya o els territoris d’Espanya que han tingut al llarg de la història institucions comuns amb Catalunya: l’Aragó, les Illes Balears i València.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s